Back كارلو بونابرت Arabic كارلو بونابرت ARZ Karlo Bonapart Azerbaijani Карла Буанапартэ Byelorussian Carlo Buonaparte Breton Carlu Bonaparte Corsican Carlo Buonaparte Czech Carlo Buonaparte Danish Carlo Buonaparte German Κάρολος Μαρία Μπουοναπάρτε Greek
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 març 1746 Ajaccio (República de Gènova) |
| Mort | 24 febrer 1785 (38 anys) Montpeller (Regne de França) |
| Causa de mort | càncer d'estómac |
| Sepultura | Chapelle Impériale (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | assessor judicial, advocat, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Família | Dinastia Bonaparte |
| Cònjuge | Maria Letizia Ramolino (1764, 1764–) |
| Fills | Josep Bonaparte, Jérôme Bonaparte, Carolina Bonaparte, Napoleó Bonaparte, Maria Anna Bonaparte, Maria Anna Bonaparte, Paulina Bonaparte, Élisa Bonaparte, Louis Bonaparte, Napoleó Bonaparte, Lucien Bonaparte, filla sense nom de Bonaparte |
| Pares | Giuseppe Maria Buonaparte i Maria Saveria Paravicini |
| Germans | Maria Getrude Buonaparte Sebastiano Buonaparte Marianna Buonaparte |
 | |
 | |
Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio (Còrsega), 27/29 de març del 1746[1] – Montpeller, 24 de febrer de 1785) va ser un advocat i polític que va servir com a assistent personal del líder revolucionari Pasquale Paoli i més tard com a representant de Còrsega a la cort de Lluís XVI.
El seu fill Napoleó va aconseguir coronar-se Emperador de França, concedint diversos títols nobiliaris a germans seus. Dels seus fills destaquen Napoleó Bonaparte i Josep Bonaparte.
- ↑ Seward, Desmond, Napoleon's Family, (Viking Penguin, 1986), 6.